COECO TV Facebook coecoTwitter coecoSubscriu-te Mapa web - Avís legal

Materials

Al llarg del seu cicle de vida, l’edifici requereix d’una sèrie de subministraments per tal de complir les funcions per les quals ha estat construït: FUNCIONALITAT (utilització, accessibilitat, telecomunicacions), SEGURETAT (estructural, protecció contra incendis, ús) i HABITABILITAT (salubritat, protecció contra el soroll, estalvi d’energia).

L’ús dels materials que permet complir aquestes funcions genera impactes sobre la natura, en reduir la quantitat de recursos disponibles i/o en generar emissions i residus que van a parar a l’atmosfera, l’aigua o el sòl i que contribueixen a l’escalfament global, la destrucció de la capa d’ozó o la pluja àcida, entre altres alteracions. Aquests impactes es produeixen de manera directa o indirecta a conseqüència de l’ús d’energia durant la seva producció o transport.

D’altra banda, els estàndards de confort i qualitat que s’exigeix als edificis s’incrementen dia i dia, fent que també creixi la quantitat i diversitat de subministraments necessaris i, per tant, la seva petjada sobre el medi.

L’ús de materials més respectuosos amb el medi natural passa, per prendre consciència sobre les càrregues ambientals que genera la utilització de certs sistemes i materials, i a continuació,  adoptar mesures que en minimitzin el seu impacte ambiental.

El desenvolupament industrial i tecnològic del s. XX ha representat un nou contacte amb noves classes d’energia com la electricitat o la nuclear, materials com l‘amiant, o les quasi 50.000 substàncies químiques presents a les nostres llars provinents dels materials de construcció, materials de decoració i neteja. Justament ara comencem a conèixer com repercuteixen en la nostra salut i en la del nostre planeta, la qual cosa també es responsabilitat d’arquitectes i constructors.

Aquesta visió tan global, és la que permet analitzar, abans de prendre una decisió, per exemple, sí un element el podem realitzar de fusta o no. Per a saber-ho hem de conèixer la procedència, l’impacte ambiental que es produeix en tot el seu cicle de vida (ACV), sí ha hagut un consum excessiu d’energia en el seu transport i distribució,… És evident que això ens dirigeix a no utilitzar fustes tropicals al nostre país, o que no es totalment sostenible importar frondoses americanes per la despesa energètica emprada en el seu transport.
Per això l’arquitectura sostenible es basa en la utilització de materials autòctons, recuperant i millorant moltes tecnologies tradicionals.

La tasca no és fàcil ja que implica qüestionar l’ús de noves tecnologies, materials o solucions arquitectòniques en cada cas, per a cada persona, cultura, lloc o situació econòmica.
Entre les tecnologies adequades al nostra clima i recursos autòctons, amb poc consum d’energia, reciclables, i bones prestacions de transpirabilitat i aïllament, sense toxicitat de cap mena, destaquen:
- Formigons de terra estabilitzada i tapials
- BTC. Blocs de terra o runa comprimida amb premsa hidràulica.
- Aïllament amb suro natural triturat, borra de paper reciclat,…
- Fusta reciclada o d’arbres autòctons
- Cobertes amb “volta catalana” o cúpules
- Armat amb fibres de bambú autòcton
- Pintures naturals sense dissolvents tòxics
- Canonades d’aigua amb materials reciclables i més saludables
- Utilització d’aglomerants com el guix, la calç, i ciments naturals...